SANTA CECÍLIA 2014

“Ja els veig vindre, ja sone la música! Els nervis i l'emoció m'envaeixen”

Falte menys de mig dia per l'esdeveniment i encara no sabem si el podrem celebrar. Cau una aigua a cantes i els carrers pareixen rius. La probabilitat de pluja per demà és del 100%... durant tot el dia! Així que anem a dormir sense saber què passarà, però quasi amb la certesa de que als nous músics ens hauran de vindre a buscar el dia del concert.

Es fa de dia i l'aigua no pare. Quan es va aproximant l'hora, els nervis d'emoció dels dies anteriors, ja s'han convertit en nervis d'incertesa.

El grup de Whatsapp de la Unió Musical Covarxina (UMC) sone, l'aigua no pare i tots estem pendents del cel per vore si ens deixarà desfilar o no.

L'acte segueix sense suspendre's, esperant per si a últim moment ens n'eixim amb la nostra. A les 11h, Whatsapp del president, Raúl Sales: “Tots preparats, musiquillos!!”. Així que ens posem a vestir-nos i a preparar l'instrument. A les 11:30h la banda ix des de la Plaça d'Espanya per replegar els nous músics. Pareix que l'aigua ens done una treva. Qui ho havia de dir? En marxa!

Camisa blanca com la neu, nus de la corbata a punt, vestit de reglament... un vestit que em poso per primera vegada per desfilar amb la banda, que m'acull amb els braços oberts com a un membre més que arribe a la família. A esta gran família que és la UMC.

Jo ja estic. Ara falte el meu company: el saxo tenor que espere, amb el metall fred, dins la seua funda. Tirants ben posats. És hora de muntar l'instrument i de comprovar que tot estiga bé. Ajusto el faristol que ha d'aguantar 'Azorín', escalfo i em sorprenc de que el Sol agut que ahir no volia sonar bé, avui ho fa.

Ja estem els dos preparats. Hora de baixar al carrer. Sóc la última a qui recullen i encara no es sent res. Primer passaran a per Adrià Tomàs, Blanca Adell, Óscar Muñoz, Cristian Pitarch i Marc Puerta. Sis nous músics que representem diversitat d'edats i de pobles.

Moment de penjar una foto per a compartir amb qui no ho pot vore en directe. El Facebook pregunte 'Com et sents?' Jo? Ara mateix? Contenta, Emocionada, Il·lusionada...! Però no hi ha temps ni espai per posar-ho tot ni per trobar la paraula més adient, buscant-la des de l'aplicació del mòbil. Ara ja els veig vindre, ja sone la música! Els nervis i l'emoció m'envaeixen.

Ja estan ací davant! Paren de tocar i fem oficial la meua entrada a la banda. El director, Cèsar Torlà, és el primer en donar-me l'enhorabona. Quina alegria! L'aigua vol estar present i ja fa una estona que va caent goteta a goteta. El meu lloc està guardat, no sé ven bé on vaig, els meus companys m'ho indiquen. Ens posem en formació i a ritme de 'Azorín' arranquem direcció a la plaça per fer la foto de la banda. Perfecte, ja estem! -Tot i que primer no sabia si jo portava el saxo o era ell qui m'estirava a mi- he arribat portant el pas i sense xafar a ningú.

Plou però no ens importe. No és res comparat amb el que haguera pogut ser. Jo quasi ni me n'adono de que ens estem banyant, els nostres fotògrafs també aguanten l'aigua: familiars, amics i veïns que han vingut a vore'ns. Gràcies a ells que han estat presents i també als que han estat de cor i virtualment, i als que ja no estan, però que sempre ens acompanyen.

Abans de banyar-nos més, arrenquem tots a córrer cap a casa. Ja allí, drap en mà, procedim a assecar l'instrument. M'imagino també com estan llevant les gotes de les càmeres que han immortalitzat el moment.

Instrument guardat i canvi de roba. És moment ara de fer una canyeta per celebrar-ho. A les 14h dinar a la Fonda, que la junta ha organitzat i preparat amb molt d'afecte i hores de feina. Després de la paella provem els pastissos que els nous músics hem portat per postres. En acabar el dinar, tenim l'actuació de Manolo Garcés “Lo Carreter” a qui li broten cantants, trompetistes i guitarristes per tots els racons.

Mentrestant, el cel acabe de soltar tot el que pareix que s'havia aguantat per deixar-nos fer la cercavila. Així que es suspèn la gimcana musical al carrer, però la festa no pare a la Fonda i és hora de projectar les fotos d'esdeveniments i bons moments viscuts.

A les 21h a sopar! Han hagut de muntar una carpa per torrar la carn del sopar perquè no pare de ploure. Sopar en bona companyia, xerrades, riures, balls, cants... un dia per recordar.

Des d'ací felicitar als nous músics (els meus companys!) i donar les gràcies als professors pels coneixements que ens han transmès i per dedicar-nos el seu temps.

Mai és tard per aprendre, per tindre il·lusions, per viure noves experiències ni per complir els teus objectius, siguen els que siguen, tingues l'edat que tingues i sigues com sigues. Endavant!

Gràcies a tots els que han fet possible aquest dia i als que ens han ajudat a arribar fins ací. Encara ens quede molta feina per fer i moltes festes per celebrar. Visca la UMC! 

Elsa Espelt Ripoll

Després d'escriure l'article, em preguntava què haurien sentit els meus companys aquell dia i ací estan les seues vivències:

Cristian Pitarch Trujillo

“He pogut complir una il·lusió que sempre havia tingut des de menut”

E: Què signifique per a tu ser músic? 

C: Per a mi ser músic és poder complir una il·lusió que sempre havia tingut des de menut, i que fins ara no havia pogut.

E: Quin instrument toques? C: Percussió. 

E: Per què la vas triar? C: La vaig triar perquè des de menut sempre m'ha agradat, i és el que sempre he fet.

E: Com vas viure el dia de Santa Cecília? C: El dia de Santa Cecília va ser molt especial per a mi, sobre tot quan vaig vore a tota la banda que venien a casa a buscar-me. Va ser un dia molt emocionant, la veritat. Vaig gaudir moltíssim perquè, sobretot, és una cosa que fas amb els amics, i això li done molt mes valor a la afició per la música.

Blanca Adell Royo

“El dia de Santa Cecília vaig tenir una mica de vergonya però em va encantar”

E: Què signifique per a tu ser músic? B: Per a mi ser músic és una nova experiència que de moment estic gaudint amb ella.

E: Quin instrument toques? B:  Toque Percussió. 

E: Per què el vas triar?B: Perquè ja vaig pensar que m’agradaria.

E: Com vas viure el dia de Santa Cecília? B: Molt emocionada, vaig tenir una mica de vergonya però em va encantar.

Marc Puerta Bernús

“Estava molt emocionat. Venen a casa a buscar-te, com si fores una persona important”

E: Que signifique per a tu ser músic? M: Ser músic per a mi ara mateix significa, alegria, passar-m'ho bé al grup.

E: Quin instrument toques? M: Percussió
E: Per què el vas triar? M: Perquè m´agrade, és un instrument des del meu punt de vista per a gent nerviosa, i jo ho sóc una miqueta, jejeje. Des de xicotet sempre he volgut tocar el tabalet.
E: Com vas viure el dia de Santa Cecilia? M: Molt emocionat, és una sensació molt rara, tots els musics venen a casa a buscar-te, com si fores una persona important, vaig xalar molt.

Óscar Muñoz Pastor

 “M'agrada ser músic perquè et permet tocar a altres pobles i conèixer gent”

E: Què signifique per a tu ser músic? O: M’agrada ser músic perquè vas a tocar a altres pobles, coneixes gent etc.

E: Quin instrument toques? O: Jo toque el trombó de vares. 

E: Per què el vas triar? O: A mi m’agrada perquè té molta varietat de sons i sona bastant fort.

E: Com vas viure el dia de Santa Cecília? O: A mi el dia de Santa Cecília em va agradar molt perquè ens ho vam passar molt bé tot el dia: pel matí van vindre a buscar-me a mi i a tots els nous músics, mentre fèiem la cercavila. Després vam dinar junts. Per la vesprada van fer jocs i un power point sobre els musics al llarg dels anys i al final vam sopar junts.